Xavier Subias i Fages: “Vam dur les noves idees d’Europa a BCN”

[Germà Sierra, El Periódico de Catalunya, 2 Desembre 2009]

(via blog Arquitectura Catalana)

A l’avantguarda: El modern urbanisme de Berlín donava resposta a la necessitat de donar sortida a la gran pressió demogràfica

Va ser un dels principals arquitectes durant el desarrollismo, quan tocava reconstruir una ciutat emergent incapaç d’absorbir les diverses onades migratòries. Va trobar un model de construcció social que avui es reflecteix a Montbau, una de les seves principals creacions.
P. A la seva generació li va tocar dissenyar la ciutat després de la guerra. Quina situació hi havia?
R. Després de la postguerra Ca­talunya va experimentar un gran creixement malgrat que la política de l’Estat era centralista, autàrquica i temia el creixement de Barcelona. Tot va començar a canviar amb els plans d’estabilització i desenvolupament però, sobretot, amb el nomenament de Porcioles.

P. Què va significar la seva arribada al consistori?
R. Ens va animar a anar a Europa a aprendre com feien les coses allà. Estudiar models arquitectònics d’altres països perquè aquí fóssim capaços de reconstruir el país i gestionar l’onada migratòria. En aquell moment Catalunya reunia el 30% de llocs de treball de l’Estat.

P. Llavors van intentar traslladar solucions arquitectòniques europees a l’Estat franquista?
R. Sí, vam viatjar a Anglaterra, a França, però el que més ens va impactar va ser Berlín. Allà vam aprendre un tipus d’urbanització nova que vam traslladar a les nostres obres a Barcelona. En lloc d’illes d’edificis, tot s’organitzava al voltant de blocs que formaven unitats autosuficients.

P. I aquest és l’origen de Montbau?
R. Exacte. Montbau va néixer gràcies a les operacions realitzades pel Patronat de l’Habitatge a finals dels 50 amb la intenció de donar sortida a la pressió demogràfica. Amb aquell pla i les noves idees que havíem vist a Europa ens vam posar a treballar.

P. Què s’hi van trobar?
R. Amb 30 hectàrees de camp en un terreny molt difícil, amb gran pendent. El torrent de Montbau travessava el terreny i vam decidir que dividiria el barri en dues ales.

P. Sembla que l’origen de Montbau era més teòric que pràctic, molt pensat per l’arquitecte però poc per als habitants… [sic]
R. No, els vam tenir molt en compte. Sobretot pel que fa a la higiene de les cases, que en aquella època deixava molt a desitjar. També vam inventar una ordenança perquè fins i tot durant el solstici d’hivern els pisos tinguessin una hora de sol. D’aquí ve aquell tipus de bloc aïllat i estret tan característic.

P. Aquesta no ha estat una de les principals crítiques al barri, la lletjor [sic]?
R. En aquella època ens preocupava més la funció que l’estètica. Una vivenda digna i higiènica. L’estètica era el funcionalisme.

P. Mirant enrere, canviaria alguna cosa del que va fer a Montbau?
R. No, i la principal raó és que els veïns n’estan contents. L’única queixa que hi havia, però ja ha perdut vigor per l’arribada del metro, és que era lluny de Barcelona. També ens van acusar de fer barraquisme vertical però la gent s’hi ha quedat i el barri respon avui al que vam idear fa 50 anys.

P. Els temps han canviat…
R. Però la fórmula de Montbau segueix vigent. Miri, ara la Generalitat vol fer una sèrie d’actuacions molt del tipus de Montbau per tot Catalunya. Encara que evidentment la tecnologia d’avui és una altra i es poden fer més coses.

P. Li interessa l’arquitectura actual?
R. Hi ha de tot, projectes molt bons i altres que no ho són tant. Però no ho segueixo de prop per opinar. Als meus 83 anys em refugio en el passat, a intentar entendre els que m’agradaven abans i els que no.

P. Li puc preguntar per què viu a la Diagonal i no a Montbau?
R. Vaig treballar un temps a l’oficina de planificació de l’ajuntament i hi vaig dissenyar el pla parcial de la Diagonal. Per això em sento molt familiaritzat amb la zona. Alguns col·legues viuen a Montbau i estan la mar de contents. Com diu Pierre Vilar, Catalunya és un país que fluctua però torna a emergir. Després de la postguerra hi ha etapes de creixement molt fortes amb crisis esporàdiques. Tot el camp [sector agrícola] de l’Estat va cap a Europa i a mig camí hi ha Barcelona i Catalunya.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s