Anotaciones personales sobre el guión del arquitecto Xavier Subías (de unos 80 y tantos años) la tarde del 28 de septiembre de 2010 cuando dio una charla a unos 50 vecinos del barrio del que él fue uno de sus autores, Montbau, Barcelona.
En la fila 0 su familia directa (un placer haber contado con su presencia también) y en el resto de la sala polivalente del “insti” del barrio, algún colega, y vecinos a la vez, y sobretodo gente mayor que escuchaban con deleite,…, incluso algún niño.
(las anotaciones en granate son de Fidel)
CONFERÈNCIA: L’EXPERIMENT MONTBAU 1
BARCELONA, 28 DE SETEMBRE DE 2010
XAVIER SUBIAS I FAGES, ARQUITECTE
0.INTRODUCCIÓ
Cóm era el país l’any 1957 fins avui.
“Fluctuat nec mergitur” escrit en l’escut de París. Pierre Villar
1.MARC HISTÓRIC
ESPANYA: de l’autarquia i el centralisme (Borja de Riquer)
a l’estabilització i al “Desarrollo” (els tecnócrates i Fabià Estapé)
CATALUNYA: d’Espriu al “Polo de desarrollo espontáneo”. 1957-1973 JM Porcioles, alcalde de Barcelona.
2.APRENENTATGE: Els viatges de polítics i técnics a Europa
(PORCIOLES ENVIA A EUROPA A ESTUDIAR URBANISME PER APLICAR A BCN)
França: de la “Unité d’habitation –la Cité Radieuse-“ de Marsella, concepte i mida del “nou i resplendent llenguatge arquitectónic” a les cases del “xiflat” a Firminy.
(EN 4 HA UNS 400 HABITATGES)
Anglaterra: el “London Plan”.
Alemanya Occidental: el “Hansa Viertel” as Berlín.
(URBANISME COM A OBJECTE ARQUITECTÒNIC. “FER URBANISME ÉS FER POSSIBILITAT D’ARQUITECTURA”)
(UN PROBLEMA DE HANSAVIERTEL: MASSA SÒL URBÀ LLIURE ??)
3.MODELS TEÓRICS DEL MOMENT:
Walter Gropius: dels “Siedlungen racionalistes” als “Neighbourhoods units”.
(URBANISME ESQUEMÀTIC QUE CUMPLIA ELS MÍNIMS EXIGIBLES RACIONALISTES)
Holanda: dels concursos “Alexander Polder” al CIAM de Oterlo (1959).
(ORIGEN I MODEL DE L’ESPLANADA DE MONTBAU, 50 X 200 METRES)
Chandigarh: el sector i l’objecte arquitectònic.
(JERARQUIA DE VIALS, CREACIÓ DE POLÍGONS; CREACIÓ DE POLÍGONS MOLT GRANS, 100 HA, PER UNITAT VITAL)
(CONCLUSIÓ DELS VIATGES: CALEN PISOS MÉS PETITS DELS QUE ES FAN A L’EIXAMPLE DE BCN, AMB FONDÀRIES EDIFICABLES DE 20 FINS A 30 METRES)
(ALS NEIGHBOURHS DE WAGNER A BOSTON S’INTEGREN UNITATS VEINALS DE 1500 A 500 HABITANTS COM UN PAS MÉS DELS PLANTEJAMENTS CIAM) (AAPREIX EL VALOR EMOCIONAL DE VIURE A UN BARRI)
4.L’EXPERIMENT: PLA PARCIAL DEL POLÍGON
(31 HA, 15 HA PARC FORESTAL I 16 HA MONTBAU)
Fitxa tècnica: 140 Htge/Ha zona
500 habitants /Ha
15% Ocupació del sòl
30 Ha expropiades
(25 EQUIPS D’ARQUITECTES I MOLTES COOPERATIVES)
El Patronat de l’Habitatge incorpora la tradició associativa de la ciutat; les Cooperatives
(CADA BLOC UNA COOPERATIVA DIFERENT I UN ARQUITECTE DIFERENT, FINS A 25)
De la “Grille” esquemàtica del cos gran al Parc Central al torrrent i a la plaça com a lloc de trobada, sentit de comunitat i de integració social.
(PARC DEL CARRER POESIA, AUTOR CASAMOR ARQUITECTE)
(LA FASE 2 DEL BARRI NO ÉS DE IÑIGO, GIRALDEZ, SUBIAS SINO DE BONET CASTELLANA. TÉ UNA DENSITAT MÉS ALTA PER LES TORRES, 50 HTGE/HA)
5.NOVES TECNOLOGIES
El dúplex: de Sert.
(DE TORRAS I BAGES)
L’objecte: de Van de Broek & Bakema.
(EL ZURBARÁN, EL BLOC N DE MONTBAU, INSPIRAT EN UN DE VAN DER BROEK & BAKEMA)
6.LA CRÍTICA DELS COL·LEGUES
(L’ESPAI LLIURE ENTRE BLOCS POT SUPOSAR UN PROBLEMA. POTSER N’HI MASSA, FORA MILLOR QUE TINGUESSIN UN ÚS MÉS CONCRET I QUE ES PUGUESSIN FER APARCAMENTS O EDIFICACIONS COMPLEMENTÀRIES ALS HABITATGES. COM PER EXEMPLE L’ACTUAL POSICIÓ DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS) (EN AQUEST PROBLEMA ES VA RESOLDRE MILLOR ELS ESPAIS INTERBLOCS A L’ALTRE BARRI DE SUBIAS AL NORD DE LA DIAGONAL)
(“…ESPAIS INÚTILS ENTRE BLOCS…”)
(“…URBANISME FET PER ARQUITECTES…”)
7.ALTERNATIVES URBANÍSTIQUES I FUTURS
Agradecimientos
…y mi duda de si lo explicado fue entendido por aquel auditorio. Pero las caras de satisfacción de los vecinos hablaban de otra comprensión más allá de la académica. Los vecinos/arquitectos habíamos presenciado una clase magistral que de ser en la Escuela de arquitectura de buen seguro habría sido celebrada. Fue un doble disfrute.
Fidel
